Però la celebritat de Can Culleretes com a restaurant no va arribar fins al 1900. Aleshores el local es va fer conegut pels seus sopars de duro i pel que encara avui el fa especial: oferir plats típics i de qualitat a un preu més que raonable. Amb tot, després de la Guerra Civil, la família Regás va cedir el restaurant al gremi d’Hostelers i de Cuiners. El nous arrendataris no van cuidar gaire el negoci i Can Culleretes va perdre categoria.

Francesc Agut va llegir en un diari que Can Culleretes estava en venta i va comprar-lo. En aquella època, Agut va aconseguir que el restaurant es caracteritzés per allò que l’havia fet famós: un menjar de tipus mig, tant en qualitat com en preu. Ben aviat Can Culleretes va començar a ser freqüentat per artistes i escriptors. Les fotografies que avui trobem a les parets del restaurant deixen constància dels personatges que van arribar a menjar-hi: el cèlebre violinista Costa, el mestre Toldrà, el metge Gustau Camps, el periodista Sempronio, els pintors Puigdengolas i Muntaner, el compositor Mompou...